June 2026 – Times Square
Name: Antonio Surnames: Aguirre Pacheco
Place and year of birth: 1963, Terrassa (Province of Barcelona, Spain).
Education: Bachelor of Fine Arts. University of Barcelona.
Profession: Visual artist and professor of Fine Arts.
Contact:
Instagram: @aasoho_Art
Email: aasoho@mac.com
Work presented:
Title of the work: Eastern Sea Storm
Original physical dimensions: 60 x 100 cm (inches: 23,6 x 39,3)
Technique: Infographics, digital painting.
Tool: Photoshop and computer mouse.
Authorship and rights: Antonio Aguirre Pacheco (@aasoho)
Year: 2025
Over the past two years, I have researched, reflected upon, and created images based on a single motif: that which makes us think of a landscape as a concept. This approach stems from my method of working in series. Series allow me to work with forms, colors, and compositions in constant transformation, emphasizing the importance of the creative process.
The following texts emerged during moments of rest between the creation of one work and the previous one. These texts help to understand the significant dimensions of the works produced in the landscape series.
Notes on the work
Formal level:
Based on a mixture of genres and techniques from painting, drawing, and occasionally photography.
I create these works in a digital environment, with quick and agile manipulation, though not necessarily simple, because I always face the blank canvas. Occasionally, I incorporate a photographic image into larger works. Even so, if I do, it’s only in works created with a smartphone or tablet, and practically never in works created on a computer.
The main software used to create these works is Adobe Photoshop, and for physical support, I use a mouse and the small screen of a Macbook Pro laptop. The physical result is a high-quality photographic print with different presentations.
As in any creative work, crisis and writer’s block are present when facing the blank canvas. It’s a problem that must be solved. It’s necessary to squeeze every last drop of thought, gesture, and tool to initiate the creative dialogue between what you’re doing and the reactions and decisions you make in response to what emerges.
Working in Series: I create series based on a theme, experimenting and evolving it until it’s exhausted and I have to change. This allows me to mature the ideas, expand upon them, and deepen the results.
Style or Styles: I would contextualize my work within a postmodern framework, given that my academic training took place in the 1980s. Those were times of great freedom and creative explosion, and of very rich variety.
Dialogue of Sources as a Driving Force for the Construction of the Work: My work is a mixture of styles, or rather, of quite broad sources, among which Abstraction in a broad sense stands out, along with an interest in the geometry of forms, and certain aspects of realist origin.
The Realist Origin of Some Forms and Compositions: The use of motifs drawn from reality as a starting point to rethink them aesthetically, transforming them and imbuing them with visual language to generate new visions and entities.
New Identity and Vision of Forms:
What is represented is both explicit and suggested. A pictorial space can be generated from a tree and the representation of the landscape evoked through sensations. A stimulating space is created from visual and conceptual references from our cultural background (elements, objects, organic forms, space…).
It is an abstract way of representing entities we know, close to a lyrical, expressionist style (expressiveness in the strokes, which are intuitive, highly gestural, and subjective), and sometimes also geometric.
Series of Landscapes and Seascapes:
Landscape is reclaimed as Space with a capital S. It is the open space where events and situations occur… where life unfolds. This fact generates figures that form part of imagery in a broad sense.
I present graphic and pictorial space as a landscape «interpreted» from elaborate images that come from memory and lived experiences. Up and down, front and back, left and right… these are perspectives that belong to a specific context, but they no longer determine spatial construction in a tectonic sense.
Now, each element of the landscape takes center stage, comes alive, and appears in less frequent positions and places. These elements shift, rotate, deform, and acquire their own personality, becoming characters within the scene itself.
The landscape that widens, deforms, and transforms expresses itself and acquires an identity beyond the concept of landscape.
The landscape that combines with self-perception acquires the properties of a figure, a living element, a character with expressive capacity.
The landscape shapes its own compositional space, constructing it from its essential elements (above, below, sky, earth, water, wind, light, color, movement…), occupying the empty space, also asserting itself as a form, with its own identity.
The empty landscape capable of engaging, suggesting impressions and emotions related to perception, environment, and memory.
That which remains, and as an abstraction, endures and expresses itself. This essence in itself, accentuated, without details, without staging, free of artifacts and artifice.
Some works are more evocative, suggesting forms and places, while others evolve more towards abstraction, BUT A LINK IS ALWAYS MAINTAINED BETWEEN THE TWO CONCEPTS.
Other works, such as the three-color seascapes, are halfway between asserting their own strength and personality, revealing themselves, presenting themselves, and questioning.
I have a great interest in expressing sensations related to the experience of life and the trace it leaves in the form of emotions: The landscape REPRESENTED as a SNAPSHOT of transformation, of change as the sum of cycles, of presence and disappearance.
CATALAN LANGUAGE:
Notes sobre l’obra
El nivell formal i tècnic:
Fonamentat en una mescla de gèneres o tècniques propis de la pintura, el dibuix i en ocasions de la fotografia.
Realitzo aquestes obres en un entorn digital, amb una manipulació ràpida i àgil, no per això senzilla, perquè sempre m’enfronto al llenç blanc. Ocasionalment incorporo alguna imatge fotogràfica en les obres grans. Tanmateix, si ho faig, és a les obres generades amb telèfon intel·ligent o Tauleta, i pràcticament mai en les obres realitzades en ordinador.
El Sofware principal en la realització d’aquestes obres, és l’Adobe Photoshop i com a suport físic, el ratolí i la pantalla petita d’un ordinador portàtil MacbookPro. El resultat físic és el revelat fotogràfic de qualitat amb diferents presentacions.
Com en tota obra de creació, la crisi i el bloqueig són presents a l’hora d’enfrontar-se al llenç en blanc. És un problema que s’ha de solucionar. És necessari esprémer el pensament, el gest, les eines per a iniciar el diàleg de la creació, entre el que vas fent i les reaccions i decisions davant el que hi apareix.
El treball per sèries:
Realitzo sèries a partir d’un tema, experimentant, fent-lo evolucionar fins que s’esgota i haig de canviar. Això em permet madurar les idees, ampliar i aprofundir en els resultats.
Estil o estils:
Contextualitzaria la meva obra en un marc de partida postmodern, donat que la meva formació acadèmica està contextualitzada en la dècada dels 80. Van ser moments de gran llibertat i explosió creativa, i d’una varietat molt rica.
Diàleg de les fonts com a motor per a la construcció de l’obra: La meva obra és una mescla d’estils, o millor dit, de fonts bastant àmplia, entre les quals destaquen l’Abstracció en un sentit ampli, l’interès per la geometria de les formes, i uns certs aspectes d’origen realista.
L’origen realista d’algunes formes i composicions: L’ús de motius extrets de la realitat com a punt de partida per a repensar-los estèticament, transformant-los i impregnant-los de llenguatge plàstic per a generar noves visions i entitats.
Nova identitat i visió de les formes:
El representat és explícit i suggerit alhora, es pot generar un espai pictòric a partir d’un arbre i la representació del paisatge evocada amb sensacions. Es genera un espai estimulant a partir de referents visuals i conceptuals del nostre bagatge cultural, (elements, objectes, organicitat, espai…).
És la forma abstracta de representar entitats que coneixem, pròxima a una línia lírica, expressionista (expressivitat en els traços, que són intuïtius i molt gestuals i subjectius), i a vegades també geomètrica.
Sèrie de paisatges i marines:
Es reivindica el paisatge com l’Espai amb majúscules. És l’espai, obert on ocorren fets, situacions…, on es desenvolupa la vida. Aquest fet genera figures que formen part de la imatgeria en un sentit ampli.
Presento l’espai gràfic i pictòric com un paisatge “interpretat” a partir d’imatges elaborades que provenen de la memòria i de les sensacions viscudes. A dalt i a baix, davant i darrere, esquerra i dreta…, són perspectives que pertanyen a un àmbit concret, però que ja no determinen la construcció espacial en un sentit tectònic.
Ara, cada element del paisatge cobra protagonisme, vida, i es presenta en posicions i llocs menys freqüents. Aquests es desplacen, giren, es deformen, i adquireixen personalitat pròpia, convertint-se en personatges del propi escenari.
EL PAISATGE que s’EIXAMPLA, que es DEFORMA i que es TRANSFORMA, S’EXPRESSA, i adquireix IDENTITAT MÉS ENLLÀ del CONCEPTE DE PAISATGE.
EL PAISATGE QUE ES CONJUGA AMB LA PERCEPCIÓ DE SI MATEIX, adquirint PROPIETATS DE FIGURA, d’ELEMENT VIU, de PERSONATGE amb capacitat EXPRESSIVA.
EL PAISATGE que MODELA el seu propi ESPAI compositiu, QUE EL CONSTRUEIX a partir dels seus ELEMENTS ESSENCIALS (a dalt, a baix, cel, terra, aigua, vent, llum, color, moviment…), OCUPANT l’ESPAI BUIT, REIVINDICANT-SE TAMBÉ COM A FORMA, AMB IDENTITAT.
EL PAISATGE BUIT capaç d’INTERPEL·LAR, SUGGERINT IMPRESSIONS I EMOCIONS RELACIONADES amb la PERCEPCIÓ, l’ENTORN i el RECORD.
ALLÒ QUE QUEDA I A MODE D’ABSTRACCIÓ, PERDURA I S’EXPRESSA. AQUESTA ESSÈNCIA EN SI MATEIXA, ACCENTUADA, SENSE DETALLS, SENSE *ESCENOGRAFIA, LLIURE D’ARTEFACTES I D’ARTIFICIS.
Algunes obres són més evocatives, suggereixen formes i llocs, i altres evolucionen més cap a l’abstracció, PERÒ SEMPRE ES MANTÉ UN VINCLE ENTRE ELS DOS CONCEPTES.
Altres obres, com, per exemple, les marines de tres colors es planten a mig camí per a reivindicar la seva força la seva personalitat en si mateixes, per a mostrar-se, presentar-se i interrogar.
Mostro gran interès per expressar sensacions que tenen a veure amb l’experiència de la vida i amb el rastre que aquesta deixa en forma d’emocions: El paisatge REPRESENTAT com a INSTANTÀNIA de la transformació, del canvi com a suma de cicles, de la presència i de la desaparició.
La realitat visible i la realitat pensada, interpretada, com a resultat de la interiorització que les vivències i les seves emocions fan del visible, predominant la subjectivació expressiva.
Es tracta d’una Pintura subjectiva però i a l’hora racionalitzada com a opció i intenció plàstica, que dona forma a les emocions. És la cerca d’un mètode i d’uns resultats plàstics, però no d’una recepta estereotipada.
© Antonio Aguirre
SPANISH LANGUAGE:
Notas sobre la obra
El nivel formal:
Fundamentado en una mezcla de géneros o técnicas propios de la pintura, el dibujo y en ocasiones de la fotografía.
Realizo estas obras en un entorno digital, con una manipulación rápida y ágil, no por eso sencilla, porque siempre me enfrento al lienzo blanco. Ocasionalmente incorporo alguna imagen fotográfica en las obras grandes. Aun así, si lo hago, es a las obras generadas con smartphone o Tableta, y prácticamente nunca en las obras realizadas en ordenador.
El Sofware principal en la realización de estas obras, es la Adobe Photoshop y como apoyo físico, el ratón y la pequeña pantalla de un ordenador portátil MacbookPro. El resultado físico es el revelado fotográfico de calidad con diferentes presentaciones.
Cómo en toda obra de creación, la crisis y el bloqueo son presentes a la hora de enfrentarse al lienzo en blanco. Es un problema que se tiene que solucionar. Es necesario exprimir el pensamiento, el gesto, las herramientas para iniciar el diálogo de la creación, entre lo que vas haciendo y las reacciones y decisiones ante lo que aparece.
El trabajo por series:
Realizo series a partir de un tema, experimentando, haciéndolo evolucionar hasta que se agota y tengo que cambiar. Esto me permite madurar las ideas, ampliar y profundizar en los resultados.
Estilo o estilos:
Contextualizaría mi obra en un marco de partida posmoderno, dado que mi formación académica está contextualizada en la década de los 80. Fueron momentos de gran libertad y explosión creativa, y de una variedad muy rica.
Diálogo de las fuentes como motor para la construcción de la obra: Mi obra es una mezcla de estilos, o mejor dicho, de fuentes bastante amplia, entre las cuales destacan la Abstracción en un sentido amplio, el interés por la geometría de las formas, y ciertos aspectos de origen realista.
El origen realista de algunas formas y composiciones: El uso de motivos extraídos de la realidad como punto de partida para repensarlos estéticamente, transformándolos e impregnándolos de lenguaje plástico para generar nuevas visiones y entidades.
Nueva identidad y visión de las formas:
Lo representado es explícito y sugerido a la vez, se puede generar un espacio pictórico a partir de un árbol y la representación del paisaje evocada con sensaciones. Se genera un espacio estimulante a partir de referentes visuales y conceptuales de nuestro bagaje cultural, (elementos, objetos, organicidad, espacio…).
Es la forma abstracta de representar entidades que conocemos, próxima a una línea lírica, expresionista (expresividad en los trazos, que son intuitivos y muy gestuales y subjetivos), y a veces también geométrica.
Serie de paisajes y marinas:
Se reivindica el paisaje como el Espacio con mayúsculas. Es el espacio, abierto donde ocurren hechos, situaciones…, donde se desarrolla la vida. Este hecho genera figuras que forman parte de la imaginería en un sentido amplio.
Presento el espacio gráfico y pictórico como un paisaje “interpretado” a partir de imágenes elaboradas que provienen de la memoria y de las sensaciones vividas. Arriba y abajo, delante y detrás, izquierda y derecha…, son perspectivas que pertenezcan a un ámbito concreto, pero que ya no determinan la construcción espacial en un sentido tectónico.
Ahora, cada elemento del paisaje cobra protagonismo, vida, y se presenta en posiciones y lugares menos frecuentes. Estos se desplazan, giran, se deforman, y adquieren personalidad propia, convirtiéndose en personajes del propio escenario.
EL PAISAJE que se ENSANCHA, que se DEFORMA y que se TRANSFORMA, Se EXPRESA, y adquiere IDENTIDAD MÁS ALLÁ del CONCEPTO DE PAISAJE.
EL PAISAJE QUE SE CONJUGA CON LA PERCEPCIÓN DE SÍ MISMO, adquiriendo PROPIEDADES DE FIGURA, de ELEMENTO VIVO, de PERSONAJE con capacidad EXPRESIVA.
EL PAISAJE que MODELA su propio ESPACIO compositivo, QUE LO CONSTRUYE a partir de sus ELEMENTOS ESENCIALES (arriba, abajo, cielo, tierra, agua, viento, luz, color, movimiento…), OCUPANDO el ESPACIO VACÍO, REIVINDICÁNDOSE TAMBIÉN COMO FORMA, CON IDENTIDAD.
EL PAISAJE VACÍO capaz de INTERPELAR, SUGIRIENDO IMPRESIONES Y EMOCIONES RELACIONADAS con la PERCEPCIÓN, el ENTORNO y el RECUERDO.
AQUELLO QUE QUEDA y a modo de ABSTRACCIÓN, PERDURA y se EXPRESA. ESTA ESENCIA EN SÍ MISMA, ACENTUADA, sin DETALLES, sin ESCENOGRAFÍA, LIBRE de ARTEFACTOS Y De ARTIFICIOS.
Algunas obras son más evocativas, sugieren formas y lugares, y otras evolucionan más hacia la abstracción, PERO SIEMPRE SE MANTIENE UN VÍNCULO ENTRE LOS DOS CONCEPTOS.
Otras obras, como, por ejemplo, las marinas de tres colores están a medio camino para reivindicar su fuerza su personalidad en sí mismas, para mostrarse, presentarse e interrogar.
Muestro gran interés para expresar sensaciones que tienen que ver con la experiencia de la vida y con el rastro que esta deja en forma de emociones: El paisaje REPRESENTADO como INSTANTÁNEA de la transformación, del cambio como suma de ciclos, de la presencia y de la desaparición.
La realidad visible y la realidad pensada, interpretada, como resultado de la interiorización que las vivencias y sus emociones hacen de lo visible, predominando la subjectivación expresiva.
Se trata de una Pintura subjetiva pero a la vez racionalizada como opción e intención plástica, que da forma a las emociones. Es la búsqueda de un método y de unos resultados plásticos, pero no de una receta estereotipada.
© Antonio Aguirre
